Deklination zu «mendīcus a um»

Deklination zu «mendīcus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	mendice
Adverb Komparativ	mendicent‑ius
Adverb Superlativ	mendicent‑issim‑e

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	mendic‑us	mendic‑a	mendic‑um
Gen. Sg.	mendic‑i	mendic‑ae	mendic‑i
Dat. Sg.	mendic‑o	mendic‑ae	mendic‑o
Akk. Sg.	mendic‑um	mendic‑am	mendic‑um
Abl. Sg.	mendic‑o	mendic‑a	mendic‑o
Nom. Pl.	mendic‑i	mendic‑ae	mendic‑a
Gen. Pl.	mendic‑orum	mendic‑arum	mendic‑orum
Dat. Pl.	mendic‑is	mendic‑is	mendic‑is
Akk. Pl.	mendic‑os	mendic‑as	mendic‑a
Abl. Pl.	mendic‑is	mendic‑is	mendic‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	mendicent‑ior	mendicent‑ior	mendicent‑ius
Gen. Sg.	mendicent‑ior‑is	mendicent‑ior‑is	mendicent‑ior‑is
Dat. Sg.	mendicent‑ior‑i	mendicent‑ior‑i	mendicent‑ior‑i
Akk. Sg.	mendicent‑ior‑em	mendicent‑ior‑em	mendicent‑ius
Abl. Sg.	mendicent‑ior‑e	mendicent‑ior‑e	mendicent‑ior‑e
Nom. Pl.	mendicent‑ior‑es	mendicent‑ior‑es	mendicent‑ior‑a
Gen. Pl.	mendicent‑ior‑um	mendicent‑ior‑um	mendicent‑ior‑um
Dat. Pl.	mendicent‑ior‑ibus	mendicent‑ior‑ibus	mendicent‑ior‑ibus
Akk. Pl.	mendicent‑ior‑es	mendicent‑ior‑es	mendicent‑ior‑a
Abl. Pl.	mendicent‑ior‑ibus	mendicent‑ior‑ibus	mendicent‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	mendicent‑issim‑us	mendicent‑issim‑a	mendicent‑issim‑um
Gen. Sg.	mendicent‑issim‑i, mendicissimi	mendicent‑issim‑ae	mendicent‑issim‑i, mendicissimi
Dat. Sg.	mendicent‑issim‑o	mendicent‑issim‑ae	mendicent‑issim‑o
Akk. Sg.	mendicent‑issim‑um	mendicent‑issim‑am	mendicent‑issim‑um
Abl. Sg.	mendicent‑issim‑o	mendicent‑issim‑a	mendicent‑issim‑o
Nom. Pl.	mendicent‑issim‑i, mendicissimi	mendicent‑issim‑ae	mendicent‑issim‑a
Gen. Pl.	mendicent‑issim‑orum	mendicent‑issim‑arum	mendicent‑issim‑orum
Dat. Pl.	mendicent‑issim‑is	mendicent‑issim‑is	mendicent‑issim‑is
Akk. Pl.	mendicent‑issim‑os	mendicent‑issim‑as	mendicent‑issim‑a
Abl. Pl.	mendicent‑issim‑is	mendicent‑issim‑is	mendicent‑issim‑is