Deklination zu «īnfāns īnfantis»

Deklination zu «īnfāns īnfantis»

Adverbien

Adverb Positiv
infant‑er
Adverb Komparativ
infantius
Adverb Superlativ

Deklination

mask. fem. neutr.
Nom. Sg.
infans
infans
infans
Gen. Sg.
infant‑is
infant‑is
infant‑is
Dat. Sg.
infant‑i
infant‑i
infant‑i
Akk. Sg.
infant‑em
infant‑em
infans
Abl. Sg.
infant‑i, infante
infant‑i, infante
infant‑i, infante
Nom. Pl.
infant‑es
infant‑es
infant‑ia
Gen. Pl.
infant‑ium, infantum
infant‑ium, infantum
infant‑ium, infantum
Dat. Pl.
infant‑ibus
infant‑ibus
infant‑ibus
Akk. Pl.
infant‑es, infant‑is
infant‑es, infant‑is
infant‑ia
Abl. Pl.
infant‑ibus
infant‑ibus
infant‑ibus

Deklination Superlativ

mask. fem. neutr.
Nom. Sg.
infant‑issim‑us
infant‑issim‑a
infant‑issim‑um
Gen. Sg.
infant‑issim‑i
infant‑issim‑ae
infant‑issim‑i
Dat. Sg.
infant‑issim‑o
infant‑issim‑ae
infant‑issim‑o
Akk. Sg.
infant‑issim‑um
infant‑issim‑am
infant‑issim‑um
Abl. Sg.
infant‑issim‑o
infant‑issim‑a
infant‑issim‑o
Nom. Pl.
infant‑issim‑i
infant‑issim‑ae
infant‑issim‑a
Gen. Pl.
infant‑issim‑orum
infant‑issim‑arum
infant‑issim‑orum
Dat. Pl.
infant‑issim‑is
infant‑issim‑is
infant‑issim‑is
Akk. Pl.
infant‑issim‑os
infant‑issim‑as
infant‑issim‑a
Abl. Pl.
infant‑issim‑is
infant‑issim‑is
infant‑issim‑is