Konjugation zu «cursitāre, cursitō, cursitāvī,-»

	Präs. Ind. Akt.	Präs. Konj. Akt.	Imperf. Ind. Akt.	Imperf. Konj. Akt.	Fut. I Ind. Akt.
1. Pers. Sg.	cursit‑o	cursit‑e‑m	cursita‑ba‑m	cursita‑re‑m	cursita‑b‑o
2. Pers. Sg.	cursita‑s	cursit‑e‑s	cursita‑ba‑s	cursita‑re‑s	cursita‑bi‑s
3. Pers. Sg.	cursita‑t	cursit‑e‑t	cursita‑ba‑t	cursita‑re‑t	cursita‑bi‑t
1. Pers. Pl.	cursita‑mus	cursit‑e‑mus	cursita‑ba‑mus	cursita‑re‑mus	cursita‑bi‑mus
2. Pers. Pl.	cursita‑tis	cursit‑e‑tis	cursita‑ba‑tis	cursita‑re‑tis	cursita‑bi‑tis
3. Pers. Pl.	cursita‑nt	cursit‑e‑nt	cursita‑ba‑nt	cursita‑re‑nt	cursita‑bu‑nt

	Perf. Ind. Akt.	Perf. Konj. Akt.	Plusquamperf. Ind. Akt.	Plusquamperf. Konj. Akt.	Fut. II Ind. Akt.
1. Pers. Sg.	cursitav‑i	cursitav‑eri‑m	cursitav‑era‑m	cursitav‑isse‑m	cursitav‑ero
2. Pers. Sg.	cursitav‑isti	cursitav‑eri‑s	cursitav‑era‑s	cursitav‑isse‑s	cursitav‑eris
3. Pers. Sg.	cursitav‑it	cursitav‑eri‑t	cursitav‑era‑t	cursitav‑isse‑t	cursitav‑erit
1. Pers. Pl.	cursitav‑imus	cursitav‑eri‑mus	cursitav‑era‑mus	cursitav‑isse‑mus	cursitav‑erimus
2. Pers. Pl.	cursitav‑istis	cursitav‑eri‑tis	cursitav‑era‑tis	cursitav‑isse‑tis	cursitav‑eritis
3. Pers. Pl.	cursitav‑erunt, cursitav‑ere	cursitav‑eri‑nt	cursitav‑era‑nt	cursitav‑isse‑nt	cursitav‑erint