Deklination zu «ēmendātus a um»

Deklination zu «ēmendātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	emendate
Adverb Komparativ	emendat‑ius
Adverb Superlativ	emendat‑issim‑e

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	emendat‑us	emendat‑a	emendat‑um
Gen. Sg.	emendat‑i	emendat‑ae	emendat‑i
Dat. Sg.	emendat‑o	emendat‑ae	emendat‑o
Akk. Sg.	emendat‑um	emendat‑am	emendat‑um
Abl. Sg.	emendat‑o	emendat‑a	emendat‑o
Nom. Pl.	emendat‑i	emendat‑ae	emendat‑a
Gen. Pl.	emendat‑orum	emendat‑arum	emendat‑orum
Dat. Pl.	emendat‑is	emendat‑is	emendat‑is
Akk. Pl.	emendat‑os	emendat‑as	emendat‑a
Abl. Pl.	emendat‑is	emendat‑is	emendat‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	emendat‑ior	emendat‑ior	emendat‑ius
Gen. Sg.	emendat‑ior‑is	emendat‑ior‑is	emendat‑ior‑is
Dat. Sg.	emendat‑ior‑i	emendat‑ior‑i	emendat‑ior‑i
Akk. Sg.	emendat‑ior‑em	emendat‑ior‑em	emendat‑ius
Abl. Sg.	emendat‑ior‑e	emendat‑ior‑e	emendat‑ior‑e
Nom. Pl.	emendat‑ior‑es	emendat‑ior‑es	emendat‑ior‑a
Gen. Pl.	emendat‑ior‑um	emendat‑ior‑um	emendat‑ior‑um
Dat. Pl.	emendat‑ior‑ibus	emendat‑ior‑ibus	emendat‑ior‑ibus
Akk. Pl.	emendat‑ior‑es	emendat‑ior‑es	emendat‑ior‑a
Abl. Pl.	emendat‑ior‑ibus	emendat‑ior‑ibus	emendat‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	emendat‑issim‑us	emendat‑issim‑a	emendat‑issim‑um
Gen. Sg.	emendat‑issim‑i	emendat‑issim‑ae	emendat‑issim‑i
Dat. Sg.	emendat‑issim‑o	emendat‑issim‑ae	emendat‑issim‑o
Akk. Sg.	emendat‑issim‑um	emendat‑issim‑am	emendat‑issim‑um
Abl. Sg.	emendat‑issim‑o	emendat‑issim‑a	emendat‑issim‑o
Nom. Pl.	emendat‑issim‑i	emendat‑issim‑ae	emendat‑issim‑a
Gen. Pl.	emendat‑issim‑orum	emendat‑issim‑arum	emendat‑issim‑orum
Dat. Pl.	emendat‑issim‑is	emendat‑issim‑is	emendat‑issim‑is
Akk. Pl.	emendat‑issim‑os	emendat‑issim‑as	emendat‑issim‑a
Abl. Pl.	emendat‑issim‑is	emendat‑issim‑is	emendat‑issim‑is