Deklination zu «honōrātus a um»

Deklination zu «honōrātus a um»

Adverbien

Adverb Positiv	honorate
Adverb Komparativ	honoratius
Adverb Superlativ	honoratissime

Deklination

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	honorat‑us	honorat‑a	honorat‑um
Gen. Sg.	honorat‑i	honorat‑ae	honorat‑i
Dat. Sg.	honorat‑o	honorat‑ae	honorat‑o
Akk. Sg.	honorat‑um	honorat‑am	honorat‑um
Abl. Sg.	honorat‑o	honorat‑a	honorat‑o
Nom. Pl.	honorat‑i	honorat‑ae	honorat‑a
Gen. Pl.	honorat‑orum	honorat‑arum	honorat‑orum
Dat. Pl.	honorat‑is	honorat‑is	honorat‑is
Akk. Pl.	honorat‑os	honorat‑as	honorat‑a
Abl. Pl.	honorat‑is	honorat‑is	honorat‑is

Deklination Komparativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	honorat‑ior	honorat‑ior	honorat‑ius
Gen. Sg.	honorat‑ior‑is	honorat‑ior‑is	honorat‑ior‑is
Dat. Sg.	honorat‑ior‑i	honorat‑ior‑i	honorat‑ior‑i
Akk. Sg.	honorat‑ior‑em	honorat‑ior‑em	honorat‑ius
Abl. Sg.	honorat‑ior‑e	honorat‑ior‑e	honorat‑ior‑e
Nom. Pl.	honorat‑ior‑es	honorat‑ior‑es	honorat‑ior‑a
Gen. Pl.	honorat‑ior‑um	honorat‑ior‑um	honorat‑ior‑um
Dat. Pl.	honorat‑ior‑ibus	honorat‑ior‑ibus	honorat‑ior‑ibus
Akk. Pl.	honorat‑ior‑es	honorat‑ior‑es	honorat‑ior‑a
Abl. Pl.	honorat‑ior‑ibus	honorat‑ior‑ibus	honorat‑ior‑ibus

Deklination Superlativ

	mask.	fem.	neutr.
Nom. Sg.	honorat‑issim‑us	honorat‑issim‑a	honorat‑issim‑um, honoratissumum
Gen. Sg.	honorat‑issim‑i	honorat‑issim‑ae	honorat‑issim‑i
Dat. Sg.	honorat‑issim‑o	honorat‑issim‑ae	honorat‑issim‑o
Akk. Sg.	honorat‑issim‑um	honorat‑issim‑am	honorat‑issim‑um
Abl. Sg.	honorat‑issim‑o	honorat‑issim‑a	honorat‑issim‑o
Nom. Pl.	honorat‑issim‑i	honorat‑issim‑ae	honorat‑issim‑a
Gen. Pl.	honorat‑issim‑orum	honorat‑issim‑arum	honorat‑issim‑orum
Dat. Pl.	honorat‑issim‑is	honorat‑issim‑is	honorat‑issim‑is
Akk. Pl.	honorat‑issim‑os	honorat‑issim‑as	honorat‑issim‑a
Abl. Pl.	honorat‑issim‑is	honorat‑issim‑is	honorat‑issim‑is